fem un taller de televisió

hola, aquí us deixo la meva fitxa disseny del mini projecte

TÍTOL DE L’ACTIVITA	TALLER: fem televisió!
DESCRIPCIÓ DELS AGENTS PERSONALS I DE LA TECNOLOGIA MEDIADORA	Aprenents: grup de P2 i algun alumne de P1 Mediadors: jo com a mestra tutora, tot i que rebo el reforç de la mestra de suport. Tecnologia mediadora: càmera de vídeo i de fotos, dvd i televisió
DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA	Des de l’inici de curs es va detectar que alguns dels alumnes encara parlen molt poc i costa entendre’ls, a més veiem la importància del propi reconeixement en imatges. Tenint en compte que són molt petits, hem deixat passar els dos primers trtimestres, respectant el seu procés maduratiu i, ara al tercer hem decidit introduir un taller de televisió. La idea va sorgir un dia quan vam anar a l’aula on tenim la televisió a veure fotos d’alguna de les sortides que s’han fet, i l’entusiasme que despertava veure’s a la pantalla.  La idea és portar a terme un taller de televisió amb un grup reduït d’alumnes (12 nens i nenes) i fer servir els diferents espais de la llar per anar graqvant diferents activitats, algunes en les que els nens parlin i d’altres en que només juguin.
TERMINOLOGIA DE JONASSEN	Estructuració: estaríem davant d’un problema ben estructurat on existeix un estat inicial ben definit, amb un objectiu conegut (treballar l’expressió oral i el reconeixement en imatges a través del taller de televisió) i un procés concret (activitats predissenyades). Complexitat: Crec que la complexitat del problema no és excessiva ja que l’objectiu últim no és aconseguir que tots alumnes parlin i es reconeguin correctament, ja que estem parlant de nens i nenes de 2 i 3 anys però si, que a través del joc es llencin a parlar, a cantar i a poc a poc, millorin la seva expressió oral a través d’una càmera. Especificitat de camp: Considero que es tracta d’un problema bastant situat i, no pas abstracte, ja que es parteix de la parla espontània de l’alumne, de cançons conegudes per ells, de jocs motivadors... coses conegudes per ells. TIPOLOGIA DEL PROBLEMA: es podria emmarcar dins de Problema de resolució de dificultats.  Es tracta de practicar amb la veu i les imatges a través de diferents activitats on la gravació és el principal recurs. Per tant, es parteix d’una dificultat de parla.
SIGNIFICATIVITAT PELS APRENENTS	Des de principis decurs es treballa per racons i per centres d’interès, algunes activitats són dirigides (disfresses, fang...) i d’altres són lliures (construccions, botiga...), van variant en funció dels interessos i de les necessitats de l’alumnat. Se’ls hi presenta aquest taller de televisió i se’ls explica en què consistirà: anirem a les diferents aules de la llar, gravarem diferents activitats, jocs lliures, activitats dirigides. Ja parteixo de la motivació inicial per la càmera i per veure’s després a la pantalla
CONTEXT DE L’ACTIVITAT	Educació formal dins de l’àmbit escolar. Des de les diferents aules es faran diferents enregistraments, cantant, jugant, parlant...
CARACTERÍSTIQUES COGNITIVES, EMOCIONALS, ACTITUDINALS, FÍSIQUES MÉS IMPORTANTS DELS APRENENTS	Es tracta d’alumnes de P2 de la Llar d’infants “el molinet” de Monells (poble del Baix Empordà). Són infants molt autònoms, amb bon nivell de comprensió oral i alguns amb certes dificultats de parla. Alguns parlen castellà a casa i fan moltes barreges amb el català. Són nens i nenes molt treballadors/es, amb moltes ganes d’aprendre i amb l’egocentrisme típic de l’edat, els costa força compartir i es donen conflictes  sovint. Es tracta d’un grup força mogut i les activitats que necessiten un grau més elevat de concentració les duen a terme sense problemes, encara que alguns es cansen aviat. Es motiven amb la mateixa facilitat que s’esveren. Per aquest motiu tenen tant bons resultats els racons i els centres d’interès: són activitats on el joc i l’experimentació és la base de totes les activitats. Les noves tecnologies són un recurs molt útil ja que capten la seva atenció i els motiva vers l’activitat que es proposa i, a més a més, ens ajuda als professionals de l’educació a treballar conceptes de manera molt més enriquidora.
COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES	L’activitat s’emmarca dins de la capacitat 2. Aprendre a pensar i a comunicar i, dins d’aquesta:  Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges. Tot i que a l’educació infantil es treballa de manera globalitzada, en aquest taller es prioritzarà l’àrea de comunicació i llenguatge: -         Expressió ora. -         Reconeixement de diferents veus i sons. -         Progressió en el domini i l’ús de la veu. -         Utilització d’instruments tecnològics (TIC) i del llenguatge audiovisual com a mitjà de comunicació, per enregistrar, escoltar i parlar. Pel que a les altres àrees: -         Acceptació positiva de les pròpies característiques, tant capacitats com limitacions personals. -         Expressió de les pròpies emocions respecte a les seves característiques: dificultats. -         Respecte i valoració positiva dels trets característics dels altres, sense prejudicis ni estereotips que dificulten la convivència. -         Participació activa en les diferents activitats proposades. -         Iniciativa per fer propostes, comunicar experiències i participar activament en la presa de decisions. -         Desig d’autonomia i iniciativa pròpia. -         Seguretat i confiança en les pròpies possibilitats d’aprenentatge i satisfacció pels progressos assolits.
OBJECTIUS ESPECÍFICS	-         Parlar, cantar i emetre sons davant d’una càmera. -         Iniciar-se en la millora de l’expressió oral i la pronunciació. -         Iniciar-se en el reconeixement de la bona pronunciació. -         Reconèixer les veus dels companys i els sons gravats. -         Guanyar seguretat en si mateixos a l’hora de parlar. -         Reconèixer la pròpia imatge i la dels altres en una pantalla.
CONTINGUTS	Conceptuals: -         Fort i fluix. -         La càmera. -         La televisió com a mitjà de comunicació. -         La pròpia veu, la dels companys i la de la mestra.  -        La pròpia imatge, la dels companys i la de la mestra Procedimentals: -         Enregistrament de cançons, converses i sons. -         Escolta de les diferents gravacions fetes. -         Discriminació de veus i sons. -         Enregistraments de diferents activitats -        visualització de les diferents gravacions -        Discriminació d’imatges Actitudinals:      -  Acceptació positiva de les pròpies capacitats o limitacions a l’hora de parlar davant d’una càmera. -         Iniciativa a l’hora de portar a terme les diferents activitats. -         Respecte pels companys/es i pel material.
SEQÜÈNCIA D’ACTIVITATS I ORIENTACIONS	Es tracta d’un taller de televisió que es porta a terme entre els nens i nenes de P2. Assisteixen 12 alumnes i té una duració de 3 sessions d’uns 20 minuts cadascuna. Com ja he dit, es farà durant el tercer trimestre per tal de deixar un temps prudencial d’adaptació a l’entorn escolar i de maduració dels infants. 1a sessió: Es tracta d’una sessió de contacte, d’introducció. Els alumnes seuran en rotllana i se’ls informarà de la càmera i de les gravacions. -         En aquesta sessió hi haurà una primera estona d’experimentació lliure: podran parlar, cantar, cridar... dir el que vulguin davant de la càmera. -         El segon pas serà veure com ha quedat el que hem gravat. -         La tercera activitat d’aquesta sessió serà la de reconèixer la pròpia imatge i la pròpia veu. 2a sessió: -         Començarem treballant gravant joc lliure, a l’aula (racons) al pati.... -         mirarem la gravació i ens identificarem amb la imatge que veiem a la pantalla, aprofitarem per anar explicant el que veiem, d’aquesta manera afavorirem l’expressió oral dels alumnes. 3a sessió: -         una estona de gravació de diferents activitats dirigides, cantant, explicant coses.... -         mirarem la gravació i observarem com els infants responen quan es veuen a la pantalla parlant o cantant, si reconeixen la seva pròpia veu.
FONAMENTACIÓ PSICOPEDAGÒ- CA DEL DISSENY I VINCULACIÓ AMB L’ASSIGNA- TURA.	El taller proposat segueix una línia constructivista (Piaget) on a través de l’experiència directa amb l’activitat de parlar, gravar i escoltar, es pot arribar a un aprenentatge significatiu (Ausubel) on es potenciï el plaer de parlar correctament, de manera que l’aprenentatge esdevingui funcional pels aprenents. Per altra banda, el fet de barrejar nens/es amb diferents nivells de correcció de parla dóna lloc a una ZDP (Vigotsky) on els alumnes aprenen els uns dels altres. L’experimentació lliure i dirigida dels alumnes i les activitats proposades, a través del joc, junt amb les TIC utilitzades fa que aquest taller esdevingui d’allò més motivador pels alumnes. Com diu Jonassen: la resolució de dificultats es basa en el coneixement experimental. Cal destacar la importància que té que els propis alumnes acceptin les seves capacitats per tal de respectar-se i intentar superar-se.
PROCEDIMENTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ	L’objectiu d’aquest taller, com ja he dit anteriorment, no és que els alumnes acabin l’activitat amb una pronunciació i un reconeixement correcte. Més aviat es tracta de conscienciar a l’alumnat de la importància de parlar correctament per tal de ser entès i de trobar el plaer de fer-ho. Per tant, el que és més important d’avaluar és la participació activa i la iniciativa dels alumnes, que es farà mitjançant l’observació directe i el registre d’aquesta en un diari del taller. Per altra banda, les pròpies activitats que es porten a terme serviran de procediment per tal d’avaluar: -         Avaluació inicial: l’experimentació lliure de la primera sessió. -         Avaluació continuada: mitjançant l’observació i les diferents gravacions que es fan. Criteris d’avaluació: -Ser capaç de parlar a través davant d’una càmera. -Esforçar-se per pronunciar correctament i fer-se entendre. -Participar activament en totes les activitats. - Valorar els propis avenços i guanyar seguretat si mateix.